bleix

Mandra i no res més

2008-07-04T09:04:00.000-07:00

Quina falta de consideració a mi mateix! Vaig obrir el blog amb l'esperança d'agafar el vici d'escriure, però no és així. Això em confirma que no escriure no és un vici sinó una mena d'ofici. En fi, que si vols escriure, t'has de posar a fer-ho. I jo tinc tanta mandra! Mandra per regalar-ne a cabassos!

Borinot!

2008-06-06T02:54:00.000-07:00

«El vice-president valencià Vicent Rambla ha contestat amb insults a les preguntes de l'oposició sobre les negociacions per mantenir les emissions de TV3 al País Valencià. Rambla ha matingut la postura oficial de força del PP valencià sobre la "il·legalitat" de les emissions; aprofitant, a més, la seua intervenció per qualificar de "perturbats mentals" aquells que defensen TV3 al País Valencià o la unitat de la llengua».

Rambla.mp3

Si jo sóc un perturbat, vosté és un borinot.

Les velles noves

2008-06-02T03:32:00.000-07:00

Noves tecnologies és una expressió vella. Potser caldria que en diguérem noves eines digitals.

Poca cosa

2008-05-21T01:22:00.000-07:00

Ganes d'eixir! Ganes, ganes, ganes. De fer-ho tot i no res. Plou. Vull vore ploure, no treballar. Romandre tancat ací significa que la gent davall dels paraigües són pensaments. Pensaments només. De qui sóc jo el pensament? Laura? Te n'has anat, Laura, i m'has abandonat com un gos. I ara estic brut de dormir tants dies al carrer, a l'intempèrie dels meus propis pensaments. Tancat dins dels meus pensaments, Laura. Jo t'he estimat. No com tu volies, Laura, potser, però t'he estimat més que res al món. Laura? M'escoltes, Laura?

Cultura de la mandra

2008-05-08T00:04:00.000-07:00

Quina mandra treballar ara. M'he llevat cansadíssim, tant de pernoctar... I veure ara, a les nou del matí, que el cap de l'empresa se'n va a esmorzar, doncs és una cosa que em lleva les ganes de fer res. Total, mai no hi he tingut això que se'n diu (tristament) cultura del treball. Qui collons s'inventà aquesta expressió tan horrible? M'agradaria telefonar el meu amic Joan i proposar-li d'anar a la platja, amb el dia tan bo que fa. Aquesta cova és depriment; m'envolten màquines per tot arreu i jo sec davant d'una pantalla tot el dia. És com si m'hagueren castigat, a sou, a romandre cara a la paret, Blai al rincón!, cridava la meua mestra de la General Bàsica, no sé si la paraula Educació caldria ometre-la. Per què no una cultura de la mandra? Com que ara tot és cultura...

Naix el bleix de Blai

2008-05-07T15:31:00.001-07:00

Blai Bernat, ego, sempre arriba tard a tot. També als blogs. O és blocs? Tant me fa. Vaig a intentar-ho. De blogs ne n'han parlat molt, però mai no havia fet el pas. No hi escriuré sovint, supose, perquè si m'ho prenc com a obligació... demà mateix ho hauré abandonat.