Cultura de la mandra

Quina mandra treballar ara. M'he llevat cansadíssim, tant de pernoctar... I veure ara, a les nou del matí, que el cap de l'empresa se'n va a esmorzar, doncs és una cosa que em lleva les ganes de fer res. Total, mai no hi he tingut això que se'n diu (tristament) cultura del treball. Qui collons s'inventà aquesta expressió tan horrible? M'agradaria telefonar el meu amic Joan i proposar-li d'anar a la platja, amb el dia tan bo que fa. Aquesta cova és depriment; m'envolten màquines per tot arreu i jo sec davant d'una pantalla tot el dia. És com si m'hagueren castigat, a sou, a romandre cara a la paret, Blai al rincón!, cridava la meua mestra de la General Bàsica, no sé si la paraula Educació caldria ometre-la. Per què no una cultura de la mandra? Com que ara tot és cultura...